dijous, 13 de juny del 2013

Panticosa 
La majoria dels llacs i llacunes de les muntanyes dels Pirineus (anomenats ibones a Aragó i estanys a Catalunya) són restes d'antigues glaceres de muntanya. Enormes masses de gel que amb el seu moviment van crear molt lentament els relleus de les muntanyes i la forma de les valls.

No obstant això, gairebé tots els llacs i llacunes dels Pirineus estan embassats artificialment per augmentar la seva capacitat i obtenir més reserva d'aigua.

El camí és molt mantingut, és a dir, sempre està pujant i per calmar les palpitacions del cor no queda més remei que parar perquè no hi ha cap tram pla.

Malgrat la duresa, la pujada és molt entretinguda perquè el camí passa al costat de diverses cascades en un ambient salvatge d'alta muntanya. Fins a finals de primavera, i alguns anys fins i tot durant una part de l'estiu, els cims dels voltants mantenen geleres amagades en els vessants de les muntanyes que reben menys rajos del sol.

''Opinió Personal''
Són uns llacs molt bonics, que estan entre muntanyes i es crea un paisatge molt espectacular, es tot color verd fosc i rocos, i a l'hivern queda tot ple de neu, es congela i es fan activitats de neu.

imatge

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada