dijous, 13 de juny del 2013



Antonio Machado va escriure aquesta llegenda en 1912 apareixent primerament en prosa a la revista francesa "Mundial Magazine". Aquest mateix any a l'abril es va publicar ja en vers a "La Lectura de Madrid" i al juny en l'obra "Campos de Castilla" del mateix autor. Anys més tard, el 1953, la revista soriana Celtiberia reeditar la versió novel · lada.

Llegenda 

La Llacuna Negra està enclavada en un dels paratges més bells de Sòria. Els Pics d'Urbión i el naixement del Duero, tota una senya d'identitat a la província. La mateixa llacuna, és en ella mateixa, un espectacle de la natura sense igual. Compta amb una antiquíssima llegenda que relata la història d'Alvargonzález. A la mort dels seus pares, es va trobar amb una quantiosa herència. Amb casa, bestiar i un bon lot de terres, pel que no li va ser difícil trobar esposa. Va trobar l'amor en una bella noia de les terres del Burgo, amb la qual va tenir tres fills. La vida li somreia, i havia trobat la felicitat.

Casats seus dos fills majors les esposes d'aquests, somiaven contínuament amb el cabal del sogre. Obsessió que va esdevenir malaltissa. Va sortir un matí Alvargonzález a fer una passejada, després de caminar una estona, va triar un om per descansar. Es va quedar transposat i en el seu somni va veure els seus fills com li assassinaven. Segons va obrir els ulls es va adonar que el somni es complia, quatre punyalades i un cop de destral al coll van acabar amb la seva vida. El seu cos va ser llançat amb una pedra lligada als peus, a la Laguna Negra que es diu no té fons. Aquesta es va convertir en la seva eterna tomba. Ningú va acusar els fills del cruel parricidi.
 He trobat la informació Amb aquesta Pagina.
Esta situat a 1074 d'altitud a Couserans, França,en aquest llac es fabriquen les sabates  és una tradició! Una altra tradició, la Bethmale formatge elaborat a la vall. Durant les festivitats, també observant la vestimenta tradicional dels homes, una jaqueta de llana brodats patrons multicolors que s'assembla a la roba de festa camperols balcànics.

La seva llegenda:

Fa molt de temps una malvat bruixa vivia amagada a la vora del llac de Bethamale. Tots els dies, infringia maldats als habitants del poble. Un dia de còlera, els veïns de Bethamale ascendir, cap al coll de la Core, empunyant les seves forquilles, amb la intenció de desfer-se d'ella. Atrapada en el parany, la bruixa va saltar al llac jurant que mai desapareixeria. Des de llavors, les seves robes de color verd blavós reposant al fons, donen al llac seus reflexos tan particulars.
www.lacsdespyrenees.com
LLac de Bethmale, França.

Valoració personal: És una llegenda peculiar, el color del llac és molt bonic, molt clar i transparent. Seria agradable anar a veure-l.

Enllaçoshttp://www.france-voyage.com/francia-guia/lago-bethmale-1548.htm
http://www.jedecouvrelafrance.com/f-2519.ariege-lac-bethmale.html
http://www.lacsdespyrenees.com/legendes.php?lng=es



Llegaron los asesinos
hasta la Laguna Negra,
agua transparente y muda
que enorme muro de piedra,
donde los buitres anidan
y el eco duerme, rodea;
agua clara donde beben
las águilas de la sierra,
donde el jabalí del monte
y el ciervo y el corzo abrevan;
agua pura y silenciosa
que copia cosas eternas;
agua impasible que guarda
en su seno las estrellas.
¡Padre!, gritaron; al fondo
de la laguna serena
cayeron, y el eco ¡padre!
repitió de peña en peña.
A. Machado.

Conclusió:Aquest poema esta relacionat amb la legenda de Alvargónzalez .
Aquest poema em sembla molt trist , a més a més de la descripció del lloc que fan del lloc .

Panticosa 
La majoria dels llacs i llacunes de les muntanyes dels Pirineus (anomenats ibones a Aragó i estanys a Catalunya) són restes d'antigues glaceres de muntanya. Enormes masses de gel que amb el seu moviment van crear molt lentament els relleus de les muntanyes i la forma de les valls.

No obstant això, gairebé tots els llacs i llacunes dels Pirineus estan embassats artificialment per augmentar la seva capacitat i obtenir més reserva d'aigua.

El camí és molt mantingut, és a dir, sempre està pujant i per calmar les palpitacions del cor no queda més remei que parar perquè no hi ha cap tram pla.

Malgrat la duresa, la pujada és molt entretinguda perquè el camí passa al costat de diverses cascades en un ambient salvatge d'alta muntanya. Fins a finals de primavera, i alguns anys fins i tot durant una part de l'estiu, els cims dels voltants mantenen geleres amagades en els vessants de les muntanyes que reben menys rajos del sol.

''Opinió Personal''
Són uns llacs molt bonics, que estan entre muntanyes i es crea un paisatge molt espectacular, es tot color verd fosc i rocos, i a l'hivern queda tot ple de neu, es congela i es fan activitats de neu.

imatge
La música celta Escocesa està inspirada quasi tota  en llegendes sobre llacs.


Es contén moltes històries de fades, fullets, bruixes…. Per això que aquest personatges sempre estan per llacs i totes les cançons inspirades en aquestes llegendes parlen dels llacs de la zona.


Per la  zona de Escòcia hi ha molts llacs, parlen sobre tot de fades, fullets i llacs.Tenen cançons molt relaxants i molt increïbles, sobretot fan servir l’arpa i la guaita.

Grups principals de música Celta: The Corrs , Mago de oz, Los Moginos Escozios, etc.


Pagina de la Informació.

Llacs de esocia


Ara os deixaré un vídeo molt interessant, que és un reportatge sobre els paisatges de Escòcia.



Llac d'Escocia
inforamció 

El llac es localitza a la província de Zamora, la seva llegenda comença en un home pelegrí que per la nit demana refugi per poder passar a la nit, i a totes les cases que va no li fan cas, i a lo lluny veu unes dones en un forn i els hi demana si es pot quedar per la nit allà, perquè no te lloc on dormí, elles encantades li diuen que si, i li ofereixen un tros de pa perquè pugui menjar alguna cosa. Al acabar-se el trosset de pa el home els hi diu a elles que son les úniques noies del poble que es poden salvar, perquè han sigut bones dones amb ell, llavors el pelegrí marxa i els hi diu que no es moguin de allà, que es vol venjar de la mala gent que hi ha en aquell poble, llavors va en mig del poble y clava una estaca al mig i diu que de allà surti molta aigua fins que inundi tot el poble, i així es el home marxa i el poble queda tot inundat fins a dal, formant un llac, el llac de Sanabria. Avui en dia en aquell llac hi ha una campana de la iglesia enfonsada perquè l'altre la van aconseguir treure, i cada 24 de juny diuen que sona dins de l’aigua. El llac es veu tot enfonsat menys una part que no hi esta, aquella es la única part del poble que ha sobreviscut, allà es on diuen que estaven les dos dones del forn. 
www.livingspain.es
Llac de Sanabria



Valoració personal: Es una llegenda molt bona, no la coneixia i ma agradat conèixer-la. Es una de les que més ma agradat.  
El llac Enol està situat al massís accidental dels Pics d’Europa, en una depressió situada a (1070 metres) d’altitud i delimita per el pic Mosquital  (1268 metres).
Fins els anys setanta existeix submergida una talla de la Verge de Covadonga en el llac, que s’extreu en processos tot els anys el dia vuit de setembre, dia d’ Astúries.

Flora

Al llac  Enol existeix un reduït nombre de carófits en la costa, no hi creixen moltes plantes, en la zona supralitoral és molt reduïda i poca la vegetació del terra humit.

Fauna

Els llacs de Covadonga van ser objecte de successives repoblacions faunìstiques, de les quals encara queden alguns exemplars de tenca, de crancs de riu, de truites i de piscards.
Els peixos introduïts als llacs, s’alimenten principalment d’ invertebrats aquàtics, en especial larves de libèl·lules, petits crustacis i escarabats…


En la meva opinió, jo crec que hi ha molta escassetat de fauna, és un llac molt petit, i agradable, jo aniria de vacances. 


covadonga
pagina on e tret la imagte