Antonio Machado va escriure aquesta llegenda en 1912 apareixent primerament en prosa a la revista francesa "Mundial Magazine". Aquest mateix any a l'abril es va publicar ja en vers a "La Lectura de Madrid" i al juny en l'obra "Campos de Castilla" del mateix autor. Anys més tard, el 1953, la revista soriana Celtiberia reeditar la versió novel · lada.
Llegenda
La Llacuna Negra està enclavada en un dels paratges més bells de Sòria. Els Pics d'Urbión i el naixement del Duero, tota una senya d'identitat a la província. La mateixa llacuna, és en ella mateixa, un espectacle de la natura sense igual. Compta amb una antiquíssima llegenda que relata la història d'Alvargonzález. A la mort dels seus pares, es va trobar amb una quantiosa herència. Amb casa, bestiar i un bon lot de terres, pel que no li va ser difícil trobar esposa. Va trobar l'amor en una bella noia de les terres del Burgo, amb la qual va tenir tres fills. La vida li somreia, i havia trobat la felicitat.
Casats seus dos fills majors les esposes d'aquests, somiaven contínuament amb el cabal del sogre. Obsessió que va esdevenir malaltissa. Va sortir un matí Alvargonzález a fer una passejada, després de caminar una estona, va triar un om per descansar. Es va quedar transposat i en el seu somni va veure els seus fills com li assassinaven. Segons va obrir els ulls es va adonar que el somni es complia, quatre punyalades i un cop de destral al coll van acabar amb la seva vida. El seu cos va ser llançat amb una pedra lligada als peus, a la Laguna Negra que es diu no té fons. Aquesta es va convertir en la seva eterna tomba. Ningú va acusar els fills del cruel parricidi.
He trobat la informació Amb aquesta Pagina.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada